La recent reelecció de Donald Trump com a pròxim president dels Estats Units pot portar la Unió Europea a canvis significatius en les seves polítiques, buscant reformar la seva relació transatlàntica i reforçar el seu impuls per una autonomia estratègica. Tanmateix, atès que la UE encara està en procés de nomenar el nou Col·legi de Comissaris —i que s’espera que el Consell Europeu i la Comissió emetin una declaració sobre el tema el proper dimecres 13 de novembre—, encara és massa aviat per avaluar l’impacte complet d’aquest fet a l’agenda de la UE. A continuació, desglossarem deu dels àmbits prioritaris per a la UE en els quals la presidència de Trump podria influir.
1. Autonomia estratègica i independència econòmica
El lema de Trump “Amèrica First” (Amèrica primer) ha estat un incentiu perquè la UE enforteixi la seva independència econòmica. Si bé molts responsables polítics de la UE veuen els Estats Units com un soci clau, amb Trump ressorgeix la necessitat d’equilibrar aquesta relació a través d’una major autosuficiència europea. La reindustrialització, el suport a la innovació i les iniciatives de competitivitat seran molt probablement prioritàries, especialment quan es tracti de noves tecnologies com la intel·ligència artificial i la computació quàntica. A més, la UE podria plantejar-se diversificar els seus socis, buscant anar més enllà dels Estats Units per reduir la dependència del seu suport.
2. Enfocament industrial a la política tecnològica
L’elecció de Trump donarà més credibilitat a la defensa per part de la UE d’un enfocament més industrial de la política tecnològica. Els responsables polítics de la UE són cada vegada més conscients de la dependència excessiva de la infraestructura tecnològica dels Estats Units, i tant els ministres nacionals europeus com els grups tecnològics defensen una major sobirania digital. En conseqüència, s’espera que les iniciatives de la UE com l’Estratègia de Dades de la UE, la Llei de Xarxes Digitals i la Llei de Desenvolupament Núvol/IA destaquin en el seu component industrial, amb l’objectiu d’enfortir l’autonomia europea en l’àmbit tecnològic crític.
3. Reavaluació del Consell de Comerç i Tecnologia (TTC)
El futur del Consell de Comerç i Tecnologia (TTC), un fòrum establert el 2021 per coordinar la política tecnològica transatlàntica, podria veure’s afectat per l’enfocament domèstic de Trump. Això podria conduir a una despriorització d’aquests esforços de cooperació, debilitant l’alineació transatlàntica en qüestions com els semiconductors i els estàndards d’IA.
4. Reptes del Reglament Digital de la UE
L’elecció de Trump generarà noves preocupacions respecte als esforços actuals d’aplicació de les regulacions digitals de la UE, especialment sobre la Llei de Serveis Digitals. En línia amb les opinions dels seus seguidors més destacats, com Elon Musk, Trump ha estat clar en la seva oposició a les polítiques digitals i de competència de la UE, que considera una amenaça per al poder de les empreses estatunidenques.
5. Regulació de la intel·ligència artificial i la competència
La intenció de Trump de rescindir l’ordre executiva de Biden de 2023, que portava les agències a regular la intel·ligència artificial (IA), indica una preferència per un enfocament més laissez faire. Quant a la competència, s’espera que Trump adopti una postura més indulgent en les investigacions antimonopoli, especialment en aquelles que impliquin empreses d’IA. Una decisió que podria ampliar la bretxa reguladora entre els EUA i la UE, fet que possiblement portaria la UE a ajustar el seu enfocament de les regles de fusions per permetre que els “campions” europeus puguin competir a l’escenari mundial. Això encoratjaria a la UE a simplificar encara més el seu entorn normatiu, tal com recomana l’Informe Draghi, per facilitar el creixement de les empreses europees.
6. Prioritats de defensa i ciberseguretat
L’ambivalència de Trump cap a l’OTAN i la possible reducció del seu suport a Ucraïna podrien tenir un impacte significatiu en les prioritats de defensa de la UE. Les seves crítiques anteriors a l’OTAN plantegen preocupacions sobre com un paper limitat dels Estats Units podria deixar Europa més desemparada, fet que portaria els líders de la UE a assumir una major responsabilitat sobre la seguretat de la regió. Per contrarestar aquest possible allunyament dels EUA, la UE podria donar prioritat a iniciatives com l’Estratègia Industrial Europea de Defensa (EDIS) i el Programa d’Indústria de Defensa Europea (EDIP), tal com preveu l’Informe Draghi, per donar suport a les indústries de defensa europees i enfortir la seva autonomia. A més, si els Estats Units es distancien de l’OTAN, podria afectar les capacitats cibernètiques de l’aliança. Els esforços internacionals liderats pels Estats Units per frenar l’ús indegut del programari espia comercial, per exemple, podrien abandonar-se, fent que els esforços mundials per abordar els abusos de vigilància es debilitessin.
7. Aranzels comercials i tensions econòmiques
Una administració dels Estats Units liderada per Trump podria restablir els aranzels sobre els productes europeus, exacerbant les disputes comercials en curs sobre qüestions com l’acer, l’alumini i els subsidis ecològics. En resposta, la UE podria implementar represàlies, tensant encara més la relació entre totes dues economies. A més, la dependència de la UE dels subministraments tecnològics de la Xina (per exemple, per a equips de telecomunicacions, maquinària elèctrica i dispositius de processament de dades) podria veure’s afectada per la intensificació de les restriccions comercials de Trump cap a la Xina, el que portaria la UE a buscar una autosuficiència industrial major.
8. Política climàtica i energètica
La sortida anticipada de Trump de l’Acord de París afectaria els esforços climàtics mundials, que pressionaria la UE perquè assumeixi un paper de lideratge, començant per la COP29 a Bakú. Tot i que l’administració Biden encara representa els Estats Units, la pròxima presidència de Trump genera dubtes sobre la confiança de qualsevol compromís o promesa dels Estats Units a l’Azerbaidjan.
Si bé la UE està desenvolupant la seva trajectòria de descarbonització de forma independent, les polítiques energètiques i industrials domèstiques de Trump podrien afectar indirectament la recerca d’aquesta competitivitat sostenible de la UE.
D’una banda, encara que és poc probable que Trump desmantelli completament la Llei de reducció de la inflació (IRA) —per l’impacte positiu que ha tingut en l’economia dels Estats Units i la seva popularitat als districtes republicans—, probablement n’alentirà la implementació en determinats sectors. Això podria reduir l’atracció del mercat estatunidenc per les indústries de tecnologies verdes, la qual cosa donaria suport als esforços de la UE per augmentar la producció domèstica de tecnologies verdes. D’altra banda, la promesa de Trump de reduir els preus de l’energia podria representar una alternativa atractiva per a les empreses europees, engrandint encara més en la ja significativa bretxa de preus de l’energia entre la UE i els Estats Units.
9. Autonomia financera i Unió dels Mercats de Capitals
Les polítiques proteccionistes de Trump podrien posar de manifest la necessitat de la UE de reduir la seva dependència dels mercats de capitals estatunidencs. Seguint les recomanacions de l’Informe Draghi, la UE podria accelerar la seva Unió dels Mercats de Capitals per oferir a les empreses tradicionals i emergents europees un millor accés al finançament local. Una menor dependència del model bancari podria permetre a Europa enfortir la seva autonomia financera, reduir la seva vulnerabilitat als canvis en la política financera dels Estats Units i fomentar un mercat europeu resistent.
10. Desestabilització de la Integració Europea
Trump ha tingut, històricament, una relació complexa amb els líders europeus. No obstant això, el 2024, Trump podria trobar interlocutors favorables com Giorgia Meloni o Viktor Orbán, que podrien compartir certs punts de vista amb ell. Una major alineació amb aquests líders potencialment podria debilitar una visió europea més àmplia.
En resum: la pròxima presidència de Trump probablement impulsarà la UE a buscar una major autonomia estratègica en múltiples àrees polítiques, que inclouen la tecnologia, el comerç, el clima i la defensa. Si bé l’associació transatlàntica seguirà sent crucial, les posicions de Trump portaran la UE a adoptar un enfocament més autosuficient i compromès a nivell mundial.
Pots trobar l’article original, en anglès, aquí.
- Quentin Philippart de Foy —director de Political Intelligence Brussel·les, Equip Digital de la UE
