Signat per Santiago Cervera, director de Political Intelligence Salut
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar el document “Going digital for noncommunicable diseases: the case for action”, que ha elaborat en col·laboració amb la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), en el qual es parla del potencial de les tecnologies digitals per millorar la prevenció, la gestió i el tractament de les malalties no transmissibles (MNT). Concretament, se centra en les més prevalents, com les cardiovasculars, el càncer, la diabetis i les malalties respiratòries cròniques.
L’originalitat de l’informe consisteix en oferir una valoració dels beneficis que es poden obtenir de les intervencions basades en models de salut digital, principalment a través de les tres tecnologies més comunes i esteses, i de les quals segurament tots en podem explicar experiències: telemedicina, aplicacions mòbils i bots de conversa.
La seva principal conclusió és que totes aquestes opcions poden millorar els resultats en salut, augmentar l’accessibilitat als serveis sanitaris i generar beneficis econòmics significatius. Com a conseqüència, la digitalització sanitària en aquests nivells pot ajudar a salvar vides i generar rendiments econòmics, reduint els costos de salut i augmentant la productivitat.
L’anàlisi
L’informe parteix del repte per a la salut mundial que representen les MNT i com la tecnologia digital poden ajudar a abordar-lo. Aquestes patologies són responsables del 74 % de les morts a nivell mundial. Es dona la circumstància, a més, que en el cas de les MNT persisteixen llacunes importants pel que fa a l’accés als recursos sanitaris i la seva qualitat.
Les intervencions de salut digital poden disminuir aquestes bretxes i millorar el nivell de corresponsabilitat en relació amb les malalties no transmissibles. Estem davant de tecnologies que durant la pandèmia de COVID-19 han estat protagonistes de processos d’assimilació accelerada, fent de la necessitat una virtut. Segons les últimes dades de la UIT, més de dos terços de la població mundial tenen accés a Internet, més del 75 % té un dispositiu mòbil i al voltant del 95 % està cobert per una xarxa de tecnologia 3G o més avançada.
L’informe se centra en tres categories principals d’intervencions de salut digital: telemedicina (consultes i monitoratge remot), aplicacions de missatgeria i mòbils (mHealth) i bots de conversa de salut, que es van seleccionar en funció de l’evidència disponible, la seva rendibilitat potencial i el nivell d’assimilació actual.
Segons l’anàlisi econòmica que es presenta en el document, s’observen resultats realment significatius. S’estima que la implementació òptima d’aquestes intervencions de salut digital a nivell mundial podria salvar més de 2,1 milions de vides addicionals fins a l’any 2033, juntament amb un guany de 4,9 milions d’anys de vida per a la població mundial en un horitzó de 10 anys.
Sobre els beneficis econòmics, s’estima de manera conservadora que podrien arribar a gairebé 200.000 milions de dòlars. Aquesta xifra inclou la producció econòmica col·lectiva de les persones, les vides de les quals es van protegir, i els guanys de productivitat derivats d’una millor gestió i control de les malalties. S’evitarien més de 7 milions d’esdeveniments aguts en persones amb malalties cardiovasculars o MPOC, i es preservarien més de 5 milions d’anys de vida sense complicacions secundàries en persones amb diabetis tipus 1 i tipus 2.
Per aconseguir aquests beneficis, el document afirma que els governs haurien d’invertir una mitjana d’1,60 dòlars per pacient durant 10 anys. Això es traduiria en una despesa anual aproximada de 0,24 dòlars per pacient per any, amb variacions segons el nivell d’ingressos del país, des de 0,12 dòlars als països amb menor nivell de riquesa, fins a 0,67 dòlars als països més desenvolupats. A nivell mundial, això representaria una despesa total d’una mica més de 10.000 milions de dòlars.
Com a conseqüència, el retorn de la inversió (ROI) seria altament favorable: de 2,02 a 24,68 dòlars per cada dòlar de més invertit entre 2023 i 2033, segons el nivell d’ingressos del país i de la intervenció específica.
La salut digital a Espanya
L’informe no detalla dades sobre Espanya, però si fem una extrapolació basada en les dades disponibles fins a l’octubre de 2023 (relacionades, per exemple, amb les nostres dades epidemiològiques de malalties cardiovasculars, càncer, MPOC i diabetis), tindríem que, amb una inversió total de 314,9 milions de dòlars en un període de 10 anys, Espanya podria obtenir beneficis econòmics d’aproximadament 629,8 milions de dòlars. Això, si hi apliquem la quantitat màxima de 0,67 dòlars/persona/any, el màxim proposat.
Els beneficis per salut, els més importants, significarien una reducció significativa en el nombre d’hospitalitzacions i esdeveniments aguts relacionats amb MCV i MPOC. També, hi hauria una millora de la qualitat de vida de les persones amb diabetis tipus 1 i 2, juntament amb impacte positiu més ampli en la productivitat i l’economia nacional com a conseqüència d’una població més sana.
La inversió proposada seria relativament modesta en comparació amb els alts costos associats a les hospitalitzacions i al tractament de complicacions de les patologies, i té la particularitat que es pot abordar amb models de col·laboració publicoprivats amb capacitat de projectar-se de manera fructífera a tot l’interstici social i sanitari.
