Des que Salvador Illa va assumir la presidència de la Generalitat a l’agost de 2024, el nou Govern del PSC —en minoria parlamentària— ha hagut d’afrontar múltiples desafiaments tant en el pla legislatiu com en l’executiu. En termes energètics, destaca la retirada del Decret llei 12/2025, un ambiciós decret ideat per a impulsar de les energies renovables, que no va obtenir el suport parlamentari suficient per a ser aprovat en el mes de juliol passat.
Malgrat la seva capacitat industrial i el seu potencial econòmic, Catalunya segueix endarrerida en el desplegament d’energies renovables respecte altres territoris a Espanya. Segons dades de 2024, la generació renovable representa un 19 % del total, per sota de la mitjana nacional, que supera el 55%.
La política energètica continua sent una assignatura pendent: Catalunya necessita accelerar la transició cap a un nou model energètic, garantint al mateix temps l’estabilitat política que permeti dur-la a terme.
Conscient d’aquesta bretxa, l’actual Govern ha situat la transició cap a un sistema energètic majorment renovable com un dels seus principals objectius de la legislatura. El propi President Illa va fer una crida a “redoblar els esforços per a recuperar el temps perdut” després d’anys de bloqueig normatiu i tècnic que venien sofrint les energies renovables a Catalunya.
No obstant això, la fràgil majoria parlamentària del PSC —dependent dels suports externs d’ERC i els Comuns— introdueix tensions latents entre la necessitat d’accelerar projectes i les resistències locals o sectorials que han caracteritzat històricament el debat energètic a Catalunya.
Decret llei 22/2025: la clau per a accelerar el desplegament renovable?
En aquest context, el Govern dona un cop d’efecte amb l’aprovació del Decret llei 22/2025, primera gran fita normativa de la legislatura en matèria energètica. La seva convalidació en el Parlament, gràcies als 103 vots a favor de PSC, Junts, ERC i Comuns, representa un important suport a la política energètica de Illa, després de les llargues negociacions de les últimes setmanes.
Durant el debat parlamentari, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va emmarcar el Decret llei en un context d’urgència climàtica i transició energètica, insistint que la descarbonització és un exercici de responsabilitat col·lectiva, remarcant que “la sostenibilitat és un exercici patriòtic” i recordant que “l’apagada del 28 d’abril del 2025 ens va demostrar que és vital que el nostre sistema elèctric tingui bateries i sistemes d’emmagatzematge per a donar resiliència i estabilitat”. Respecte a l’anterior Decret llei, va assenyalar que les aportacions realitzades per altres grups parlamentaris han “enriquit el decret i l’han fet més adequat i més ampli per a atendre un gran repte”.
Per la seva banda, el portaveu de Junts, Jordi Monell, va expressar la seva satisfacció per la modificació d’alguns preceptes que generaven “incertesa” i “temor” en el món municipal, agrari i en les entitats paisatgístiques i ecologistes. Mentre que la portaveu d’ERC, Montse Bergés, va assenyalar la necessitat de l’expansió de les energies renovables “però no a qualsevol preu”, remarcant la importància de defensar “un model participat” amb consens territorial i respectuós amb el terreny agrari i paisatgístic. Per això, ha defensat l’eliminació de la consideració d’interès públic superior dels projectes renovables en aquesta segona versió del Decret llei, després de les demandes de múltiples ajuntaments.
Amb l’aprovació del citat Decret llei, Catalunya es converteix en la primera comunitat autònoma a regular de manera específica l’emmagatzematge energètic, marcant un precedent perquè altres territoris puguin avançar en la mateixa direcció. Així mateix, la norma aborda l’adaptació del marc energètic i urbanístic aplicable, regula aspectes relatius a la potència i a la connexió en els procediments expropiatoris, i estableix el règim per a la declaració d’interès públic de les comunitats energètiques.
En aquesta línia, la norma eximeix de l’autorització administrativa prèvia i de construcció per a instal·lacions renovables d’entre 100 i 500 kW, facilitant la seva implantació i reduint significativament els terminis de tramitació associats.
El Decret llei també estableix mesures per a reduir la conflictivitat territorial i garantir la protecció dels sòls agrícoles de regadiu, incorporant un acord entre productors fotovoltaics i comunitats de regants per a limitar, com a norma general, la instal·lació de parcs solars en terrenys de regadiu, permetent-la només en casos excepcionals i promovent alternatives com la agrivoltaica.
A més, la norma revisa en profunditat el model de participació ciutadana en els projectes d’energies renovables i el funcionament de la Mesa de Diàleg Social, amb el propòsit de reforçar la transparència, augmentar l’acceptació social i reduir la conflictivitat territorial. Entre d’altres millores, s’estableix una fase prèvia de presentació pública del projecte, així com l’obligació d’elaborar un informe d’acceptació social.
Nou impuls i reptes per resoldre en la transició energètica catalana
El Decret llei 22/2025 constitueix un pas transformador en l’arquitectura energètica catalana, que té com a marc el PROENCAT 2050, el full de ruta aprovat en 2023 per l’anterior Govern en minoria d’ERC per a aconseguir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic abans de mitjan segle.
No obstant això, perquè la norma desplegui tot la seva potencial resulta imprescindible l’aprovació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables (PLATER), encara en fase de tramitació. Aquest instrument està conceptualitzat per a ordenar el territori i evitar conflictes d’ús, determinar zones preferents per a la implantació de parcs o garantir la participació ciutadana i local mentre es compatibilitzen els usos del sòl.
En aquest escenari, el nou marc regulador i institucional representa una oportunitat clau per a Catalunya: desbloquejar projectes, atreure inversió i avançar de manera decidida en la transició energètica, al mateix temps que es reforça la seguretat, sostenibilitat i estabilitat del subministrament elèctric. No obstant això, la seva eficàcia dependrà del fet que es tradueixi en projectes concrets, viables territorialment i capaços de combinar agilitat normativa amb legitimitat social. L’acceleració, en definitiva, no podrà fer-se sense consensos amplis i duradors que transcendeixin els cicles polítics.
Sobre els autors
Andra Vasiu és Manager de Political Intelligence en la seva oficina de Barcelona, amb una vasta trajectòria professional lligada en els últims temps a l’entorn legal i al sector energètic en empreses com Repsol, FuelsEurope o UPEI. Andra coneix bé els diferents sectors de la Comunicació política, havent col·laborat amb l’ambaixada de Romania, Nacions Unides o Harvard. Compta amb estudis en Dret, Ciències Polítiques i Estudis Internacionals.
Carlos Magariño és Consultor de Political Intelligence, graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment complementa els seus estudis amb un Grau en Dret per la UOC. Ha comptat amb diverses experiències laborals en el sector dels Afers Públics i la Comunicació, tant en consultores com en una companyia integrada en el sector energètic.
